Na vijà ch'a va dal Calvo a Bianca Dorato a l'ansëgna dle pì bele vos piemontèise |
St'agn sì l'apontament vorsù e sostnù da la Region Piemont (Assessorà a
l'Identità) e organisà da la Ca dë Studi Piemontèis, a l'é për lun-es 20 dë
dzèmber a eut e mesa 'd sèira, al Teatro Carignan. La bombonera ch'a l'ha
inaugurà set agn fa la bela costuma, a torna fé da stabe ideal. Në stabe
ch'a l'é pì nen col dle vijà paisan-e 'd Gelindo pastor, ma tutun un pòst
ch'an gropa a la caden-a dle memorie e dla tradission. A l'é 'l sétim Natal
che foma ansema. A l'é 'l sétim Natal che le pì bele vos piemontèise a diso
për noi 'l son dla speransa dël Bambin. A giuta tuti, chi ch'a cred e chi
nò, pensé che cambié as peul, as deuv. E sicome la poesìa, pòch o tant, an
cambia sempe, a l'é nen stàita n'ideja da gnente sërché n'ocasion për sté
ansema e fesse traversé dai ragg che mach la poesìa a sa fé luse coma 'n sol
an mes a le nebie pì spësse. A l'é nen na question ëd sente mach le vos ëd
Natal. A l'é question ëd trovesse a Natal për sente le vos piemontèise pì
nostran-e. Sensa esclude gnun, as trata ëd fesse pì visin për sentisse òmo
'd tute part. E për fé sòn gnente 'd pì bel, st'agn, ch'a l'é l'agn dlë
scond sentenari dla mòrt dël médich giacobin Edoardo Ignazio Calvo,
d'ancaminé propi da chiel. E con la soa la vos ëd tanti d'àutri: Costa,
Pacòt (për arcordé ij 40 ani da la mòrt), Brero, Barbafiòre, Aldo Barberis,
Bianca Dorato, Clivio con na filastròcola për le masnà (ant l'ocasion a-i
sarà 'dcò la premiassion dël premi teatral për un test ant le lenghe dël
Piemont, doa ch'a son stàit segnalà Oscar Barile, Remigio Bertolino, Antonio
Borghese e Marco Grosso). Passagi bin obligà për intré - con ël final
riservà al "Natal" ëd Renzo Gandolfo - ant ël cheur d'un segret luminos ch'a
saran j'ator soagnà da la regìa 'd Massimo Scaglione a fene sente: Rosalba
Bongiovanni, Mario Brusa, Aldo Delaude, Vittoria Lottero, Fulvia Roggero,
Marco Voerzio, compagnà dal flaut dë Stefano Deotto e da la chitara 'd
Claudio Tarditi. Na promëssa 'd poesìa për na caban-a 'd sentiment ch'a
ven-o - come la stèila - dal creus dël temp dij temp.
ëd Giovanni Tesio - dal Vënner dla Stampa dël 17 dë Dzèmber dël 2004 |
Indietro |